Escoles Verdes de la demarcació de Girona
A Salt redueixen els plàstics al pati
A Salt redueixen els plàstics al pati //
L’Institut Salvador Espriu de Salt continua amb la campanya de sensibilització iniciada el curs passat per disminuir els residus plàstics al pati //
Fa un parell d’anys que a l’Institut Salvador Espriu de Salt va implementar una normativa sense plàstic, sobretot referent a l’entrada de residus que l’alumnat porta amb el seu esmorzar, que sovint acaben a terra. Tot i que amb la normativa encara no han eliminat els brics, els papers d’alumini i altres plàstics completament, sí que han aconseguit reduir significativament els residus que es veuen al pati. A l’inici de la campanya, fa 2 anys, van editar un vídeo per promoure la normativa i, enguany, n’han fet un altre per reforçar la idea que darrere la normativa no hi ha només un pati més net, sinó valors com la reducció i la reutilització, que els han d’ajudar a tenir una vila més neta i un món millor.
Per visualitzar els vídeos :
Projecte de renaturalització del pati a Salt
Projecte de renaturalització del pati a Salt //
L’institut Vallvera de Salt s’han implicat en el projecte de Renaturalització de Patis amb la voluntat de transformar el pati en un entorn educatiu viu, sostenible i compromès amb el futur //
El projecte de Renaturalització de Patis neix amb la voluntat de transformar molt més que un espai físic: vol convertir el pati en un entorn educatiu viu, sostenible i compromès amb el futur. En un context marcat pel canvi climàtic, com a comunitat educativa hem decidit actuar i “guanyar verd” com a forma d’aprenentatge i consciència ambiental.
Aquest és només el començament d’un projecte que va molt més enllà de fer el pati més verd. Vivim en un context especialment vulnerable als efectes del canvi climàtic: la regió mediterrània s’escalfa aproximadament un 20% més que la mitjana del planeta. Davant d’aquesta realitat, com a docents —siguem de l’àrea que siguem— no podem restar indiferents. Naturalitzar el pati, “guanyar verd”, és també una manera d’educar, de protegir-nos i de construir consciència climàtica des del nostre dia a dia.
El projecte neix dels suggeriments i propostes recollides a les enquestes de final del curs passat. Tant alumnat com professorat van coincidir en la necessitat de millorar els espais verds i les zones d’ombra del pati. L’equip directiu va recollir aquesta inquietud i hi va donar resposta amb el projecte Renaturalització de Patis, una iniciativa ambiciosa que ha implicat activament l’alumnat en la transformació i condicionament dels espais del centre.
La renaturalització s’ha treballat de manera transversal i col·laborativa. Hi han participat professorat del centre, la comissió d’Escola Verda, l’alumnat de les optatives de 4t d’ESO (Oficis i Hort-Jardineria), alumnat de Grau Bàsic, delegats i delegades Verdes de 1r a 4t d’ESO, alumnat de la SIEI i diversos professionals de l’Escola Orígens (taller de bioconstrucció). Aquest treball conjunt ha convertit el projecte en una experiència d’aprenentatge real, pràctica i significativa.
El projecte ha inclòs quatre intervencions principals al pati:
- Construcció d’un banc de tapial davant de l’aula bar, tocant a la tanca de les pistes de tennis.
- Construcció d’un túnel sobre el banc, creant un espai més recollit i agradable.
- Construcció de dues pèrgoles.
- Entramat de canyes per generar ombra, amb la recollida prèvia de canyes —una espècie invasora— convertint un problema ambiental en part de la solució.
Ha estat meravellós observar la implicació de l’alumnat en totes les fases del projecte. Han treballat amb motivació, responsabilitat i entusiasme. Han col·laborat, han escoltat, han après tècniques de bioconstrucció i han entès que la millora del centre també és cosa seva.
Un dels objectius principals era fomentar el sentiment de pertinença, i sens dubte s’ha aconseguit. El pati ja no és només un espai de pas o d’esbarjo: és un espai construït col·lectivament, pensat i cuidat per la pròpia comunitat educativa. Els resultats han estat espectaculars. Ara toca gaudir-los i continuar fent créixer aquest projecte que, com la natura, tot just comença a arrelar.
L’hort escolar com a motor de transformació social a través del aprenentatge-servei
L’hort escolar com a motor de transformació social a través del aprenentatge-servei //
En un context on la realitat social i mediambiental ens planteja reptes constants, les escoles tenim l’oportunitat de convertir-nos en espais de canvi. El projecte «Cultivem somriures» neix de la mirada crítica de l’alumnat de l’Escola FEDAC-Salt //
Els delegats verds, en el seu paper de líders de sostenibilitat, van identificar diversos reptes urgents que afecten el municipi de Salt i el conjunt de Catalunya:
- Salut pública i alimentació: Es va detectar que un 30% dels infants a Catalunya pateix sobrepès o obesitat, amb una bretxa més profunda en llars amb rendes baixes.
- Vulnerabilitat socioeconòmica: L’alumnat va analitzar la situació de pobresa que afecta 378.500 menors al territori català, situant-los com el grup d’edat amb la taxa de pobresa més elevada (27,5%).
- Emergència mediambiental: Es van identificar problemàtiques interconnectades com la contaminació del sòl per productes químics, l’agricultura insostenible, el canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat
amb l’objectiu de transformar un hort escolar en una eina pedagògica integral que connecti l’aprenentatge acadèmic amb el servei a la comunitat.
Un projecte amb Sentit
La iniciativa sorgeix per donar resposta a problemàtiques punyents del nostre entorn immediat. A Catalunya, aproximadament un 30% dels infants pateix sobrepès o obesitat, una xifra que s’agreuja en llars amb menys ingressos. Paral·lelament, entitats com Save the Children adverteixen que prop de 378.500 menors es troben en situació de pobresa al nostre territori.
Davant d’això, el projecte no es limita a ensenyar a cultivar hortalisses, sinó que persegueix tres grans objectius:
- Educació mediambiental i sostenible: Conscienciar sobre el consum responsable i les pràctiques agrícoles respectuoses.
- Hàbits saludables: Incentivar una alimentació nutritiva i fresca entre l’alumnat i les seves famílies.
- Solidaritat comunitària: Col·laborar activament amb entitats locals per reduir les dificultats socials del municipi.
La metodologia: Aprenentatge-Servei (APS)
La clau de l’èxit ha estat l’aplicació de la metodologia d’Aprenentatge-Servei (APS). Aquesta proposta permet que els alumnes aprenguin continguts curriculars mentre realitzen un servei real a la societat. Des de la motivació inicial fins a la celebració final, els estudiants són els protagonistes de cada fase.
Aquesta visió multidisciplinària permet treballar diverses àrees de coneixement:
- Matemàtiques: Disseny de la tanca de l’hort calculant àrees i perímetres.
- Biologia: Estudi del creixement de les plantes i investigació de plagues de manera natural.
- STEAM i Art: Disseny de cartelleria amb codis QR informatius i creació de productes artesanals (com sabons o espantaocells amb material reciclat).
- Competència digital: Gestió de la publicitat i xarxes socials per a les parades solidàries.
Un impacte que traspassa els murs de l’escola
El projecte culmina amb la creació de parades solidàries on es venen els productes de l’hort i altres objectes elaborats pels infants. Gràcies a la implicació de tota la comunitat educativa i la col·laboració de pagèsos locals, s’han aconseguit recaptar fons —prop de 600 euros en l’última edició— destinats íntegrament a Càritas Salt. Aquests recursos s’han traduït en cistelles de la compra per a famílies en situació de vulnerabilitat.
El valor de fer comunitat
Una de les lliçons més valuoses per als altres centres és la capacitat de «fer comunitat«. El projecte ha integrat les famílies en tallers i jornades de manteniment, i ha fet visible l’escola al poble a través de la participació en fires locals.
En definitiva, l’hort escolar deixa de ser una simple parcel·la de terra per esdevenir un laboratori de valors. Com diu la cita d’Eduardo Galeano que inspira el projecte: «Molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites, poden arribar a canviar el món«. Animem totes les escoles a sembrar aquestes llavors de solidaritat i aprenentatge vivencial.